Fa trenta-quatre anys es van descobrir per casualitat les restes fòssils del capitosaure del Montseny. L'any 1989, dos aficionats a l'arqueologia i col·laboradors del Museu de Granollers, Emili Ramon i Pere Font van descobrir restes d'un esquelet parcial articulat de grans dimensions, i un conjunt d'ossos prop de l'ermita de la Móra, en els sediments vermells triàsics del Buntsandstein.
Les restes pertanyien a un grup d'amfibis prehistòrics anomenats laberintodonts, per l'estructura interna de les seves dents, que semblen un laberint. El terme laberintodont, però, no és correcte, i en català s'ha d'anomenar labirintodont. Més endavant, però, aquest grup d'amfibis han passat a anomenar-se capitosaures.
Les restes es van assignar en un principi al gènere Parotosuchus, i recerques posteriors van determinar que no corresponien a cap espècie de capitosaure coneguda fins al moment. Els investigadors el van batejar com a Calmasuchus acri pel Pla de la Calma, topònim del lloc on es troba el jaciment, i per la duresa de la matriu en la qual es trobaven incrustats els fòssils (acre, en llatí vol dir dur o fort). El jaciment de la Mora, és l'únic jaciment conegut d'aquests vertebrats a la península Ibèrica i són les primeres restes d'amfibi fòssil aparegut a Catalunya.
El 1995 el Museu de Ciències Naturals de Granollers i l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, van realitzar una exposició sobre el Triàsic (període en què va viure el labirintodont del Montseny, que n'era el protagonista). Es van fer reconstruccions de l'amfibi per Ricardo Batista i Verònica Casanova i segons les directrius dels investigadors, aquest feia un metre i mig de llarg i el seu crani feia uns 40 centímetres de longitud. Ara aquestes reconstruccions les podeu contemplar, restaurades, a la planta baixa de l'edifici del Museu de Ciències de Granollers. Estudis recents, però, conclouen que la forma de les potes no s'ajusta a la dels capitosaures i també s'hauria de millorar la forma del crani.
El 2022 l'exposició fotogràfica «El capitosaure torna al Montseny» d'Enric Planas (audiovisual i fotografies), Ricard Mateo (producció i fotografies) i Sandra Mateo (imatges aèries) es va exposar al Centre d'Informació de la Mongia, a Sant Pere de Vilamajor. El propòsit era tornar a divulgar aquesta troballa arqueològica tan important, amb fotografies d'alta qualitat de les reproduccions del capitosaure integrades en l'ambient on possiblement vivien.
El 2023 des del Centre de Documentació del Montseny - secció ciències naturals - hem programat l'exhibició de l'exposició, juntament amb algunes de les peces paleontològiques que es van trobar al jaciment de la Mora. Les vèrtebres, costelles i cintura escapular en posició anatòmica es conserven al Museu de Ciències Naturals de Granollers i les restes del crani i la mandíbula, a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Durant la inauguració el Dr. Josep Fortuny explicarà algunes de les seves característiques i com s'han fet les reproduccions. No us perdeu l'acte inaugural: Aquest serà dijous, 28 de setembre a les 19.00 h al Museu de Ciències Naturals de Granollers.
Amb motiu de l'exposició s'organitzaran xerrades, concursos fotogràfics, itineraris geològics urbans i tallers sobre el capitosaure del Montseny i sobre els fòssils.
L'estudi del capitosaure ha generat noves línies de recerca, estudis i articles científics que són catalogats al Centre de documentació del Montseny i que podeu consultar a través del cercador del Catàleg col·lectiu de la xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona.
Fonts
Calmasuchus acri, un nou gènere de capitosaure made in Montseny. Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, (2011).
Els amfibis més antics de Catalunya: els fòssils del jaciment paleontològic de la Móra (Tagamanent, Vallès Oriental): recerca, divulgació, protecció i la seva reconstrucció digital. Fortuny, Josep & Galobart, Àngel & Marmi, Josep & Gaete, Rodrigo & López-García, Alfredo, (2010). 2009-10. 7-24.
Al Centre de Documentació hi podeu consultar:
- Catàleg exposició Triàsic. El laberintodont del Montseny.
- Article d'agència SINC: https://www.agenciasinc.es/Noticias/Cocodrilo-o-salamandra-El-papel-de-los-anfibios-gigantes-del-Triasico
- El laberintodont de la Calma: un amfibi de 230 milions d'anys trobat al Montseny. Gaete i Harzenetter, Rodrigo | Galobart Lorente, Àngel | Ros i Visus, Xavier. Origen: Lauro: revista del Museu de Granollers. Accés lliure.
- Un gigante en el lodo. La reconstrucción comparativa de un anfibio laberintodonto del Triásico inferior. Casanovas, V | Batista, R | Galobart Lorente, Àngel | Gaete i Harzenetter, Rodrigo. Origen: XI Jornadas de Paleontología. (Eds. G. López, A. Obrador y E. Vicens). Accés lliure.
- Calmasuchus acri, el labirintodont del Montseny ja té nom oficial. Arrizabalaga i Blanch, Antoni. Tagamanent, 71: Butlletí d'informació i opinió Associació Amics de Tagamanent. Tagamanent, (2011).
- Calmasuchus acri, un nou gènere de capitosaure made in Montseny. Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, (2011). Accés Lliure.
- Cuando los grandes anfibios habitaban el Montseny. Abayà, J. Granollers, Revista del Vallès, (2008).
- La reconstrucció digital aporta més dades d'un amfibi fòssil del Montseny. T.T. Granollers, El 9 Nou, (2008). Accés lliure.
- A new capitosaur from the Middle Triassic of Spain and the relationships within the Capitosauria. Galobart Lorente, Àngel | Fortuny, J | Santiesteban Bové, Carlos de. Acta Paleontol. Pol. (2011).
- New capitosaur taxa (Amphibia:Temnospondyli) from the middle triassic (early-middle anisian) of Iberian Peninsula. Galobart Lorente, Àngel | Fortuny, J | Santiesteban Bové, Carlos de. Journal of vertebrate Paleontology - program and abstrats - suplement to nº3, Society of Vertebrate Paleontology, (2009).
- Primera noticia del hallazgo de un Parotosuchus (Capitosauridae, Amphibia) en el Triásico inferior del macizo del Montseny. Gaete i Harzenetter, Rodrigo | Galobart Lorente, Àngel | Ros i Visus, Xavier.Treballs del Museu de Geologia de Barcelona. Accés lliure.
