Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web.
Considerem que, si continua navegant, n'accepta el seu ús. Obtenir més informació

CA | ES | EN

El parasitisme podria haver afavorit l’evolució del comportament migratori en la papallona dels cards

En un article acabat de publicar a la revista European Journal of Entomology, Constantí Stefanescu (Museu de Granollers-Ciències Naturals) i altres investigadors catalans i britànics identifiquen, per primer cop, el complex parasitari de la papallona dels cards (Cynthia cardui) en diferents regions ocupades per aquesta espècie migratòria. Els resultats de la recerca suggereixen que la pressió que exerceixen els parasitoides podria haver contribuït, al llarg de l’evolució, al desenvolupament de la migració a llarga distància com a estratègia vital en aquesta papallona.

 

El treball combina dues de les línies de recerca principals en l’àrea de lepidòpters del Museu: el parasitisme com a causa  de mortalitat de les papallones, i la migració a llarga distància. Al 2009, aprofitant dues expedicions al Marroc per estudiar l’origen de les papallones dels cards que colonitzen el continent europeu cada primavera i la possible existència d’un vol de retorn al continent africà durant la tardor, es va recollir un gran nombre de larves per criar al laboratori i avaluar-ne la incidència dels parasitoides. Igualment, també es van recollir mostres comparatives a Catalunya.

Amb la col·laboració dels especialistes britànics Mark R. Shaw i Richard R. Askew va ser possible identificar fins a 9 parasitoides primaris que ataquen les larves o pupes de la papallona dels cards, causant-ne la mort. També s’hi van identificar 6 parasitoides secundaris (és a dir, els que parasiten els propis parasitoides primaris) en una localitat marroquina, la qual cosa proporciona una dimensió addicional de la gran complexitat del sistema. Les espècies de parasitoides primaris i secundaris són insectes pertanyents a diverses famílies dels himenòpters i a la família de dípters dels taquínids. En l’estudi també hi col·labora l’il·lustrador científic Jordi Corbera (Museu de Mataró), que ha produït una làmina magnífica on es mostren les relacions que existeixen entre les diferents espècies de parasitoides i llur espècie hoste, la papallona dels cards.

Tant a Catalunya com al Marroc destaca el paper que juguen unes poques espècies de parasitoides especialistes, que utilitzen només rarament hostes alternatius a la papallona dels cards. Una troballa important és la gran variació estacional en el nivell de parasitisme que afecta les poblacions de la papallona en ambdues regions. A Catalunya, a finals d’estiu gairebé el 80% de les larves estudiades estaven parasitades, mentre que aquest percentatge no arribava al 20% a la primavera. Al Marroc es va trobar una incidència de fins a cinc cops més gran del parasitisme a finals d’hivern que a la tardor (66% vs. 13%). En les dues regions, les poblacions dels parasitoides van augmentant al llarg de les generacions successives de la papallona, la qual cosa podria representar una força selectiva que afavorís la migració estacional cap a zones inicialment lliures d’una gran càrrega de parasitoides.

Aquest model possiblement sigui aplicable a moltes altres espècies d'insectes migradors, algunes de les quals es troben entre les principals plagues agrícoles a les nostres latituds.

Stefanescu, C., Askew, R.R., Corbera, J. & Shaw, M.R. 2012. Parasitism and migration in southern Palaearctic populations of the painted lady butterfly, Vanessa cardui. European Journal of Entomology, 109: 85-94.


Tornar 
© 2017 Museu de Ciències Naturals de Granollers "La Tela"
Palaudàries, 102. Jardins Antoni Jonch Cuspinera - 08402 Granollers
Tel.: 93 870 96 51 - m.granollers.cn@diba.cat