Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web.
Considerem que, si continua navegant, n'accepta el seu ús. Obtenir més informació

CA | ES | EN

El ratpenat de bigotis es deixa veure per primer cop al Parc Natural del Cadí-Moixeró

Tres exemplars d'aquesta espècie de ratpenat han estat trobats al parc gràcies al programa de seguiment de quiròpters impulsat pel Departament de Territori i Sosteniblitat i dut a terme per investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Es tracta de la primera cita al Parc d’aquesta espècie amenaçada a Catalunya i vinculada a la salut dels boscos.

Un equip d’investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers ha capturat aquests dies 3 exemplars de ratpenat de bigotis (Myotis mystacinus) al Parc Natural del Cadí-Moixeró, dins dels treballs de seguiment de quiròpters encarregats des del Departament de Territori i Sostenibilitat amb l’objectiu de controlar l’evolució d’aquestes espècies i la seva presència en els (els efectes)  ecosistemes forestals. Es tracta de la primera cita d’aquesta espècie amenaçada al parc, i amb aquesta ja són 22 les espècies de quiròpters identificades en aquest àmbit territorial.

La rellevància de la troballa rau en què els ratpenats són autèntics bioindicadors de la salut d’alguns boscos. Concretament, el ratpenat de bigotis es troba amenaçat a Catalunya i està vinculat a boscos madurs pirinencs amb presència de fusta morta i abundants cavitats en arbres vells de diàmetres grans, on troben refugi. 

Mentre que al centre i nord d’Europa aquest ratpenat és força abundant, a la Mediterrània és una espècie rara. Segons els models predictius de canvi climàtic, les poblacions de Catalunya es podrien acabar desplaçant cap al nord i extingir-se als nostres boscos. 

Aquesta troballa, juntament amb un estudi fet recentment al Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, alerta als gestors dels espais naturals protegits per la manca de boscos madurs on puguin viure els ratpenats de bigotis i altres espècies forestals estrictes. 

Integren l’equip d’investigadors de la troballa i l’estudi Carles Flaquer, Xavier Puig-Montserrat, Adrià López-Baucells, Maria Mas i Alba Coronado. Remarquen la necessitat de deixar taques de bosc sense gestionar que permetin un elevat grau de biodiversitat pel seu efecte mosaic en el paisatge.


Tornar 
© 2017 Museu de Ciències Naturals de Granollers "La Tela"
Palaudàries, 102. Jardins Antoni Jonch Cuspinera - 08402 Granollers
Tel.: 93 870 96 51 - m.granollers.cn@diba.cat