Deia el naturalista, oceanògraf, director del "Jardín Zoológico de Buenos Aires" i prolífic autor argentí Adolfo Holmberg, en el pròleg de "Pajaros Sudamericanos": ¡cuán fácilmente se mata a un pájaro en el papel! Se reproduce la forma, se pone el color y el pájaro está allí muerto. Se ha matado la expresión. Afegia Homlberg, membre d'una familia burgesa rellevant en la història recent d'Argentina, y es que un pájaro no es más que eso: expresión, una expresión de conjunto, un aire, un estar liviano y sutil, y éstos son los rasgos característicos de los dibujos de Axel Amuchástegui.

Nascut l'any 1921 a Córdoba, Argentina, Axel Amuchástegui va interessar-se ja de ben jove per la natura i per la il·lustració, però tot i així, va decidir cursar enginyeria aeronàutica. Mentre era a la universitat, els dibuixos tècnics van despertar la seva vocació artística i, després de començar a fer sortides de camp per dibuixar tot tipus de plantes, va decidir deixar la carrera i traslladar-se a Buenos Aires l'any 1944, amb només 23 anys. Allà va començar dibuixant contes infantils i, a poc a poc, també desenvolupant la seva tècnica pictòrica naturalista.

L'any 1947, la coneguda Editorial Codex, que feia tot tipus de publicacions per molts públics i que va tenir una important sucursal a España pionera en la publicació de fascicles als quioscos, va proposar-li il·lustrar el volum "Pájaros sudamericanos", obra que va suposar el seu salt a la fama com a pintor ornitològic. Aquest llibre, que podeu trobar a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers com a part del llegat de Frederic Travé, consta d'unes boniques làmines d'una qualitat indubtable que mostren les diferents famílies d'ocells sud-americans, rodejats de les plantes i elements naturals típics del seu hàbitat natural.

Una altra magnífica il·lustració d'Amuchástegui.

 A partir d'aquest moment,  Amuchástegui va publicar desenes de llibres amb Codex, alguns dels quals també els podeu trobar a la biblioteca del museu, gairebé tots també com a part del llegat Travé: la col·lecció "Pajaros del Mundo", realitzada per fer lluir els dibuixos de Amuchátegui i amb textos del mateix artista, la "Vida Amorosa de los Pájaros" o la "Historia de las Rosas y de los Tulipanes", aquest últim donació de l'antic director del Museu Antoni Jonch.

El nostre home va convertir-se ràpidament en un referent entre els il·lustradors i artistes hiperrealistes argentins, i, més tard, quan alguns dels seus llibres van ser traduïts a l'anglès, de tot el món, arribant a exposar a Nova York i realitzant un gran viatge per Àfrica per dibuixar la fauna africana també en el seu ambient natural. Igualment es va fer conegut entre els aficionats a la natura, i sovint les societats ornitològiques de tot el món reclamaven la reedició dels dibuixos d'Amuchástegui. 

Conegut per l'ús de la tècnica del "pincel seco", en la que s'utilitzen pinzells molt fins amb molt poca pintura i es va pintant, a poc a poc, amb una línia no més gruixuda que un cabell, Amuchástegui pintava les plomes de les aus una a una, amb creativitat, però també amb una gran minuciositat i detallisme. Per alguns considerat el millor pintor de natura de la història, per altres, sens dubte, un dels grans il·lustradors ornitològics, l'artista argentí, que va morir l'any 2002, ens deixà una gran quantitat d'il·lustracions d'animals i plantes, que, sobretot en la seva vessant ornitològica, podem gaudir de primera mà a la nostra biblioteca.