Dins la donació bibliogràfica d’Antoni Jonch al Museu hi ha una gran col·lecció de catàlegs i llibres de visita de Parcs Zoològics de tot el món, encara que majoritàriament europeus, de Lisboa a Berlín i de Nova York a Ciutat de Mèxic. En la llarga llista de zoos trobem tres catàlegs del “Giardino Zoologico di Roma”, cada un d’una època ben diferent de la història. 

El més modern d’aquests catàlegs és de 1990, i presenta, en italià, anglès, francès i alemany i amb fotografies en color, un gran goril·la negre a la portada. El segon, del que disposem de dues còpies, ja que Frederic Travé també va donar un exemplar, és de 1955 i amb el divertit títol d’“Andiamo allo Zoo” narra una visita al zoo amb fotografies en blanc i negre. El més interessant però és el tercer. Datat l’any 1935 aquest catàleg, que va elaborar amb motiu del trenta-cinquè aniversari del zoo, narra la història dels animals a la ciutat imperial i acaba amb fotografies i mapes del modern parc, elaborat seguint les últimes tendències en zoològics. És més, probablement, l’exemplar que tenim a la Biblioteca del Museu va viatjar de Roma a Catalunya en el mateix any 1935 de la mà dels representants del zoo de Barcelona en les celebracions de l’aniversari del Giardino.

El zoo de Roma havia estat planificat per Carl Hagenbeck, una mena d’emprenedor dels animals, que va revolucionar el món dels zoos a principis del segle XX. Ho va fer amb la creació del seu famós parc a Hamburg, que situava els animals en grans espais naturalitzats, i amb trinxeres o foses en lloc de gàbies amb barrots. Hagenbeck va rebre l’encàrrec de dissenyar el zoològic de Roma, que, amb ampliacions, encara tenia la mateixa forma l’any 1990. 

Hagenbeck, en el centre, en una visita al Zoo de Roma. 

Però com sabem que l’exemplar de la Biblioteca del Museu va ser portat el mateix any 1935? En l’interior del catàleg hi hem trobat un retall del diari “Il Giornale d’Italia” del 22 de maig d’aquell any que conté la notícia “I direttori degli Zoo di Europa a Littoria e Sabaudia”. En un breu text, el periodista explica que els directors i representants dels zoos de ciutats com Liverpool, Mònaco, Amsterdam o “Barcellona” van visitar “Littoria e Sabaudia”. Aquestes van ser dues de les anomenades “ciutats noves” construïdes pel règim feixista de Mussolini, pel “genio del Duce” com diu l’article, a principis dels anys trenta amb l’objectiu de poblar i “sanejar” les àrees rurals. Encara que els directors de zoològics no devien tenir un especial interès en la planificació urbanística, la veritat és que la propaganda del règim no perdia ni una sola oportunitat d’ensenyar els visitants estrangers la seva obra. 

Retall de diari de la visita dels directors de Zoos.

A més d’aquesta visita, l’article parla de la trobada de directors amb l’objectiu de reforçar les col·laboracions entre zoològics i els seus investigadors. Després d’un “saluto al Re e al Duce” la jornada va acabar amb la mateixa cordialitat entre els directors de zoològics amb la que va començar. La trobada de directors de zoos sembla que va estrènyer relacions, però els representants catalans no devien sentir-se gaire còmodes en la visita a la dictadura feixista, ja que venien d’una República obertament d’esquerres que després es veuria atacada precisament pels avions italians de Mussolini que tant mal van fer a Granollers.

Quan va entrar al Zoo de Barcelona, Antoni Jonch va començar, amb la col·laboració d’arquitectes, polítics i altres investigadors, una gran reforma al zoo de Barcelona que va canviar totalment la seva fisonomia. Sabem que Hagenbeck va ser un dels referents d’aquesta gran transformació, així que imaginem que el zoològic de Roma devia ser un dels models a seguir. Suposem que en aquest moment, Jonch es va fer amb aquesta guia que el representant de Barcelona a la trobada de Roma devia porta juntament amb el retall de diari, i que avui podem consultar a la nostra Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Portada del catàleg del Zoo de Roma de l'any 1935.