11.07.2019 Biblioteca

Històries de Llibres (VII): Els insectes de la família Vilarrúbia

Biblioteca

Torrellebreta és una masia situada en el municipi de Malla, a Osona, que acull la col·lecció entomològica, sobretot de papallones, dels germans Josep Maria, Lluís, Conrat, Antoni i Joaquim Vilarrúbia, a més de la seva col·lecció etnològica de forques, falçs, morters i tota mena d’altres rareses. Els Vilarrúbia van recol·lectar, durant bona part del segle XX i sobretot al Montseny i la Plana de Vic, els espècimens que configuren la seva col·lecció de més de 40.000 lepidòpters, 35.000 coleòpters i 5.000 himenòpters, entre d’altres. 

Torrellebreta va ser també el centre d’estudi dels Vilarrúbia, una família de naturalistes: Josep Maria es va dedicar a la botànica, Mossèn Lluís va col·leccionar himenòpters, Conrat va centrar la seva atenció en els rèptils i els amfibis; i els dos més destacats, Antoni i Joaquim, van dedicar-se a himenòpters i lepidòpters respectivament.

Antoni va ser conservador d’artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, on va obrir l’any 1945 la secció d’apicultura (de la que a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers tenim el llibret “L’Apiari del Museu de Zoologia”). Antoni va estudiar, per primera vegada a l’Estat Espanyol, les propietats curatives de la Gelea Reial creada per les abelles, va descriure noves espècies, va tenir contactes internacionals i va publicar nombrosos articles i llibrets, dels que a la Biblioteca del Museu tenim el dedicat a una de les seves especialitats: les agalles, macarulles, gal·les o cecídies: “Les Zoocecídies de les plantes de Catalunya”. 

 

Antoni Vilarrúbia.

Antoni Vilarrúbia manipulant una càmara. A la dreta, Joaquim Vilarrúbia amb les papallones de Torrellebreta. 

 

La seva col·lecció de més de dos-cents models d’aquestes cecídies o gal·les, que també es trobava a Torrellebreta, va ser donada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, on ha estat utilitzada com a material de referència per establir l’estat de coneixement de la cecidiologia catalana. Recentment s’ha documentat, catalogat i s’ha creat un arxiu fotogràfic adjunt per Maria Blanes, Juli Pujade i Berta Caballero, conservadora d’artròpodes del museu, tal com expliquen en una publicació al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural.

Finalment, Joaquim Vilarrúbia, fundador i president de la Societat Catalana de Lepidopterologia i membre de la Institució Catalana d’Història Natural, va ser l’expert en papallones, especialitzat en licènids, o blavetes, va descriure noves espècies, se li van dedicar espècies, va relacionar-se amb investigadors estrangers que visitaven el Montseny i va publicar diversos articles i llibres, tant especialitzats com divulgatius.

Entre aquests darrers destaca “Els nostres insectes. Converses de divulgació entomològica” publicat l’any 1961 per l’editorial Barcino, dins la coneguda Col·lecció Popular Barcino. Aquest llibre, que amb el temps s’ha convertit en un clàssic dins la bibliografia de l’entomologia a Catalunya, suposa una repassada en forma planera i accessible dels insectes, les seves característiques, desenvolupament, òrgans…, i dels diferents grups: lepidòpters, ortòpters, coleòpters, hemípters, dípters, neuròpters, àpters… Si els voleu consultar, a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers disposem de dos exemplars de dues edicions diferents de “Els nostres insectes”, la primera de les quals donada per Antònia “Tona”  Maristany de Ibarra.

 

"Els Nostres Insectes" de Joaquim Vilarrúbia publicat per Barcino. 

ARXIU

Subscriu-te al Butlletí informatiu del Museu

Estigueu informats!