Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web.
Considerem que, si continua navegant, n'accepta el seu ús. Obtenir més informació

CA | ES | EN

'La documentació dels herbaris històrics a Catalunya', primera xerrada del Cicle de Col·loquis a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers

Cap a l’any 1917, el botànic Pius Font i Quer, creador i director del aleshores Departament de Botànica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, va escriure al també botànic Antoni de Bolòs que les garanties que aquesta entitat oferia per a la conservació de les col·leccions botàniques eren úniques ja que disposava d’un departament altament especialitzat en “ordenar, catalogar, i conservar un herbari”.

Després de més de cent anys, aquesta afirmació continua vigent, tal com Neus Ibáñez i Laura Gavioli, especialistes en herbaris històrics i treballadores de l’Institut Botànic de Barcelona, ens van mostrar el darrer dijous 29 de novembre en la seva xerrada a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers, organitzada en col·laboració amb la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica.

La xerrada va començar amb Neus Ibáñez, doctora en botànica, que ens va portar per un recorregut dedicat a l’Institut Botànic de Barcelona i la seva història, des de la creació d’un departament dins el Museu de Ciències Naturals de Barcelona fins al seu trasllat a l’actual edifici modern del Jardí Botànic, passant per la creació de l’Institut en el que avui anomenem Jardí Botànic Històric. Durant tot aquest procés es va establir dins l’Institut un herbari general que, amb milers de plecs, encara és un herbari viu al que s’incorporen nous exemplars i s’utilitza per la investigació en botànica i d’altres branques de les ciències naturals.

Després, Laura Gavioli, màster en història de la ciència, ens va parlar dels diferents herbaris històrics amb que consta la col·lecció de l’Institut Botànic. Potser l’herbari més destacat de tota la col·lecció és l’herbari Salvador, una família d’apotecaris de Barcelona, que disposa de gairebé cinc mil plecs que van dels segle XVI al XVIII. Però n’hi ha d’altres, com l’herbari de Francesc Bolós, iniciador de la nissaga dels de Bolòs, amb gairebé quatre mil plecs i també del segle XVIII, el Vayreda, del segle XIX i amb més de trenta mil plecs, encara per digitalitzar, o l’herbari del reconegut botànic Joan Cadevall, sobretot del segle XIX.

Tal com molt bé van explicar Ibáñez i Gavioli, són els arxius documentals de l’Institut Botànic els que permeten una recerca històrica sobre com es van recollir, preparar i classificar les plantes d’aquests herbaris històrics, cosa que ens dona informació tant per l’historiador com pel investigador científic actual que vol conèixer, per exemple, distribucions de determinades plantes en el passat.

Com dèiem, Pius Font i Quer, abans de patir la depuració del règim franquista, va ser clau en identificar i reunir els millors herbaris històrics de Catalunya i en la creació d’una institució amb un grup professional que s’encarregava de gestionar-los, cosa que donà confiança a d’altres botànics o els seus hereus per donar les seves col·leccions.

Al final de la xerrada es va presentar al públic l’herbari que en els anys previs i en els immediatament posteriors a la Guerra Civil va realitzar Antoni Jonch i Cuspinera, fill de Granollers, que va ser el fundador i primer director del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Jonch va estudiar Farmàcia, com Font i Quer i molts dels grans botànics fins ben entrat el segle XX, a Madrid. Allà va recollir la majoria dels exemplars del seu herbari, i va tenir com a professor a Josep Cuatrecasas, un destacat botànic i defensor de la República que va haver d’exiliar-se després de la Guerra Civil i va desenvolupar bona part la seva carrera entre Colòmbia i els Estats Units, on va esdevenir un expert en flora tropical. Part de la documentació personal de Cuatrecasas es troba, de fet, a l’arxiu de l’Institut Botànic de Barcelona. L’herbari Jonch no té documentació associada però té l’interès de ser l’herbari d’un estudiant de Cuatrecasas durant la República i d’incloure moltes notes etnobotàniques sobre remeis, usos i etimologia de les plantes classificades.

Després de la xerrada es va establir un viu debat sobre aquests herbaris, la seva història, la seva utilitat i situació actual, així com sobre la conveniència de centralitzar els herbaris històrics que encara queden per Catalunya a l’Institut Botànic, on es disposa de les instal·lacions i el personal especialitzat en, com deia Font i Quer, “ordenar, catalogar i conservar herbaris”.

La segona xerrada del Cicle organitzat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica en col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers es realitzarà el proper dijous 14 de febrer de 2019. Xavier Ferrer Parareda, professor de la Universitat de Barcelona, ens parlarà de la figura de Frederic Travé, que en els anys cinquanta va ser un dels impulsors i fundadors de la secció catalana de la Sociedad Española de Ornitologia, que segueix sent una de les entitats de referència pel que fa a l’estudi dels ocells. Bona part del llegat bibliogràfic i de col·leccions de ciències naturals de Travé van acabar en el Museu de Ciències Naturals de Granollers. 

 


Tornar 
© 2019 Museu de Ciències Naturals de Granollers "La Tela"
Palaudàries, 102. Jardins Antoni Jonch Cuspinera - 08402 Granollers
Tel.: 93 870 96 51 - m.granollers.cn@diba.cat