L'aparició d'espais oberts provoca canvis sobtats en la composició de les comunitats de petits mamífers. Un estudi fet recentment en el marc del projecte SEMICE a una vall dels Pirineus orientals, ha detectat l'aparició de tres espècies noves a una localitat concreta just després que aquesta fos desbrossada. Una evidència més de la importància per a la biodiversitat que tenen aquests hàbitats cada vegada més escassos.

Les zones d'alta muntanya dels Pirineus acullen les poblacions més meridionals d'algunes espècies de talpons, les quals estan associades a pastures i que són endèmiques o poc freqüents. Aquestes zones, així com moltes altres de la conca mediterrània, han patit l'abandonament de les terres a causa dels canvis socioeconòmics que han tingut lloc durant les últimes dècades. Uns canvis que han suposat una reducció de la ramaderia tradicional, on ramats de cabres i ovelles, que controlaven de manera natural el procés d'invasió dels matolls, han estat substituïts per ramats de vaques i cavalls. Avui en dia, el manteniment dels hàbitats oberts, com ara les pastures, requereix accions mecàniques destinades únicament a eliminar matolls i vegetació llenyosa.

L'equip d'investigadors del Grup de Recerca de Biodiversitat i Bioindicadors (BiBio) ha publicat un article a la revista Diversity. Aquest, mostra un cas d'estudi que reflecteix l'efecte dels canvis en l'estructura de la vegetació sobre la composició de les comunitats de petits mamífers i les espècies que fan ús dels prats subalpins. L'estudi ha tingut lloc entre el 2017 i el 2021 a una parcel·la d'una finca privada del Catllar, dins el parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, en el marc del programa de seguiment de petits mamífers comuns SEMICE.

La parcel·la en qüestió, estava situada en un prat subalpí limitant amb un bosc mixt de pi negre i caducifolis. El prat es trobava en procés d'emmatament i durant els dos primers anys de mostreig les espècies que es capturaven eren les més comunes i generalistes: el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) i la musaranya comuna (Crocidura russula). Això va canviar quan els ramaders van desbrossar els matolls baixos que a poc a poc colonitzaven el prat, deixant així la parcel·la dominada per l'estrat herbaci.

Aquesta acció va afavorir la presència d'altres espècies de micromamífers, augmentant significativament la riquesa obtinguda en els mostrejos. Amb poc més de dos anys, es van detectar 3 espècies que no havien aparegut amb anterioritat a la zona: dues espècies típiques d'espais oberts, com són el talpó muntanyenc (Microtus lavernedii) i el talpó dels prats (Microtus arvalis), i també la musaranya menuda (Sorex minutus).

Representació gràfica dels canvis ocorreguts a la mosytra durant el temps d'estudi sobre
el desbrossament i en els perfils de coberta vegetal i la comunitat de petits mamífers

L'absència de pressió de pastura i d'altres pertorbacions va suposar la recolonització del prat per part dels matolls fins al punt que, al cap de dos anys de l'estassada, la parcel·la tornava a tenir el mateix aspecte que a l'inici de l'estudi. Com era d'esperar, això també es va reflectir en els resultats dels mostrejos, capturant de nou només les dues espècies més generalistes que s'havien trobat els primers anys de seguiment.

Els resultats posen de manifest una de les afectacions més importants per a la gestió de la biodiversitat al nostre país, com és la pèrdua d'espais oberts a causa de la reducció de la ramaderia extensiva. Alhora, revelen la importància de l'estudi dels petits mamífers com a bioindicadors, ja que aquests responen ràpidament als canvis ambientals.

Es pot consultar l'article en el següent enllaç: https://www.mdpi.com/1424-2818/15/2/232

Recursos

Torre I, Palau O. Is Shrub Encroachment Driving the Decline of Small Mammal Diversity in Pyrenean Grasslands? A Preliminary Study. Diversity. 2023; 15(2):232. https://doi.org/10.3390/d15020232

Web BiBio

Web SEMICE

Imatge de la portada: Talpó dels prats (Microtus arvalis). Ignasi Torrre.