Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web.
Considerem que, si continua navegant, n'accepta el seu ús. Obtenir més informació

CA | ES | EN

Nova expedició al Marroc per estudiar el cicle migratori de la migradora dels cards

Aquesta expedició va tenir lloc entre el 27 de gener i el 6 de febrer de 2013, i s’emmarca en l’estudi que ja fa anys que es desenvolupa sobre el cicle migratori de Vanessa cardui. En aquesta ocasió, els participants van ser Constantí Stefanescu i Toni Arrizabalaga, del Museu de Granollers de Ciències Naturals, i Rebeca Izquierdo, del CREAF.

Un dels aspectes fins ara més desconeguts sobre el cicle migratori d’aquesta papallona era la localització de les zones d’hivernada. Sabem amb molta precisió el moment en què la migradora dels cards arriba a Catalunya durant la primavera, procedent del nord d’Àfrica, i com a partir d’aquí colonitza la part central i septentrional d’Europa al llarg de l’estiu. En canvi, hi havia una gran incertesa sobre quines són les zones ocupades durant els mesos de tardor i hivern.

En la darrera dècada s’han fet nombroses expedicions al nord d’Àfrica i a les illes Canàries en diferents moments de la tardor i hivern, per poder esbrinar on es trobaven les poblacions de la migradora dels cards. Mica en mica s’ha anat resolent aquest misteri, confirmant-se la hipòtesi suggerida en el darrer treball publicat a Ecography, sobre el cicle migratori d’aquesta papallona.

En efecte, al començament de la tardor, les poblacions de la migradora dels cards que s’originen a Europa es desplacen i colonitzen de nou el nord d’Àfrica i les illes Canàries, on romandran ininterrompudament fins al començament de la primavera, reproduint-se de forma contínua i donant lloc a un seguit d’unes tres generacions àmpliament superposades. Tot apunta a què durant aquest llarg període l’espècie no mostra tendències migratòries definides i direccionals, sinó que es dispersa àmpliament per tota aquesta zona, localitzant les àrees més propícies per a la reproducció. Aparentment, la màxima densitat de les poblacions es troba al centre-sud del Marroc (vall del Souss), on les condicions ambientals serien les òptimes. Tanmateix, en funció de la climatologia de l’hivern, els exemplars es poden desplaçar i reproduir-se també molt més al nord. Així mateix, les illes Canàries també són ocupades durant tot el període. És molt possible que altres àrees del Magreb amb característiques similars al Souss mantinguin nuclis poblacionals igualment importants, un aspecte que s’explorarà a partir d’ara amb tècniques de modelització.

La darrera expedició ha permès mostrejar la zona més septentrional del Marroc: el Rif, la costa mediterrània que s’estén fins Argèlia, i la costa atlàntica de la península de Tanger i del voltant de localitats com Assilah i Larache. Durant 10 dies es va recórrer tota aquesta extensa zona, mostrejant regularment en aquells hàbitats potencialment utilitzables per a la reproducció de l’espècie (vegeu mapa adjunt). En prop del 70% de les localitats es van trobar indicis de reproducció (ous, larves en diferents estadis, pupes), així com adults amb comportaments reproductius (mascles territorials i femelles en ovoposició). Únicament a la zona alta del Rif es va constatar l’absència de reproducció, sens dubte a causa d’unes temperatures hivernals massa baixes.

Amb aquesta expedició s’ha aconseguit tancar el mostreig en una finestra temporal que abasta des de l’octubre fins al març, i en una extensió geogràfica que inclou el Sahel (Senegal i Gàmbia) i la pràctica totalitat del Marroc (des de l’Anti Atlas fins el Rif i la costa mediterrània), a més de bona part de les illes Canàries. Evidentment resten molts aspectes que caldria precisar. Actualment, el dubte més important a resoldre és el rol que juga la zona del Sahel en el cicle migratori d’aquesta papallona. Sabem que aquesta extensa àrea és colonitzada regularment a finals d’estiu i començaments de tardor, però que poc després és abandonada a causa de la gran sequera que predomina a partir del novembre-desembre. Desconeixem, però, si la generació que emergiria al Sahel a l’octubre realitza un moviment migratori regular, colonitzant el Magreb i les illes Canàries, i reforçant els migradors que arriben des d’Europa a la tardor, o bé es desplaça cap a l’est del continent africà sortint del circuit migratori del Paleàrtic occidental. D’altra banda, caldria encara precisar la fenologia de l’arribada al Magreb i a les Canàries durant la tardor, ja que les dades disponibles són encara molt fragmentàries.

L’objectiu en el futur és aclarir aquests interrogants a partir de la combinació de nou treball de camp amb tècniques de modelització i, potser, amb anàlisis isotòpics dels exemplars (com a marcadors del seu origen geogràfic).

Podeu veure algunes fotos de l'expedició a la nostra pàgina de Facebook


Documents adjunts


Tornar 
© 2017 Museu de Ciències Naturals de Granollers "La Tela"
Palaudàries, 102. Jardins Antoni Jonch Cuspinera - 08402 Granollers
Tel.: 93 870 96 51 - m.granollers.cn@diba.cat