Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web.
Considerem que, si continua navegant, n'accepta el seu ús. Obtenir més informació

CA | ES | EN

Personatges del Museu: Antoni Jonch i Cuspinera (1916-1992)

 

El Museu de Ciències Naturals de Granollers va ser impulsat en els anys 80 pel granollerí Antoni Jonch i Cuspinera. Aquesta entrada del nostre blog, la primera dedicada a un personatge del museu, fa un repàs biogràfic de la figura de Jonch, des de la seva infància fins a la obertura de "La Tela". 

 

 

Joventut a Granollers i el "descobriment" del Montseny


Antoni Jonch i Cuspinera va nèixer el 14 d'abril de 1916 a Granollers, concretament en una casa del carrer del Rec número 6 de Granollers. Tal i com explica Jonch a la seves memòries, titulades “Memòries del Zoo”, que podeu trobar a la nostra Biblioteca, poc després de nèixer, el seu germà es va refredar i els seus pares van decidir que ell visqués, per uns dies, amb dues senyores de Barcelona que vivien en una torre molt a prop de casa seva. Aquesta situació, que havia de ser provisional, finalment es va convertir en definitiva i Jonch, malgrat mantenir la relació amb els seus pares, va crèixer sota la tutela de les que ell anomenaria “la tia Adela” i “la tia Lola”.

Així, Jonch va crèixer en un àmbient privilegiat economicament que va permetre que pogués, des de ben petit, cultivar la seva afició per la natura i els animals. Al jardí de la torre, on hi tenien gallines i conills i hi pasava un rec on hi vivien anecs, anfibis i peixos, Jonch va conèixer Josep Palaus, fill del jardiner, i que seria un personatge important en el món de les ciències naturals de Barcelona en ser l’encarregat de la famosa botiga de taxidèrmia de la Plaça Reial que tancar a principis dels anys 90. A més, els diners de les “ties” també van servir per comprar llibres de divulgació científica, d’entomologia, zoologia o caça, i per adquirir una “màquina de retratar” que va inocular en Jonch l’afició per la fotografia.

A mesura que va anar creixent, Jonch va anar omplint la torre de tot tipus de gàbies que acollien guatlles, faisans, paons reials, diferents tipus de gallines... a més d'altres aus, peixos, insectes... Després de passar la seva vida escolar a Granollers, Jonch va cursar un any de batxillerat al seminari menor de Santa Maria del Collell, entre Banyoles i Olot, tristament famòs pels fets que passarien durant la Guerra Civil que tan bé va narrar Javier Cercas en el seu llibre Soldados de Salamina.

Després d’una experiència no gaire positiva, Jonch va tornar a Granollers a fer l’últim any de batxillerat. Va ser en aquest moment en que va conèixer a Salvador Llobet, que esdevindria clau per a què Jonch mantingués el seu gust per la natura. Llobet, fundador de l’Associació Excursionista de Granollers i que esdevindria un conegut geògraf i estudiòs del Montseny, va portar Jonch a explorar la natura del Vallès, la seva flora i fauna. Malgrat ser més gran que Jonch, Llobet seria el seu guia en el entorn del Montseny i un company de l'estudi de la natura i en l'impúls de l'activitat cultural a Granollers durant tota la vida. La promoció del Montseny va ser, de fet, un dels cavalls de batalla de Jonch a partir d’aquell moment. Ja l’any 1953 va publicar un llibret anomenat “El Montseny, Parque Natural”, en el que proposava la creació d’una figura de protecció pel Massis del Montseny, cosa que no passaria fins l’arribada de la democràcia. Jonch tenia doncs una visió moderna dels parcs naturals, que havien de servir per la conservació dels espais però també per la divulgació entre la població dels seus beneficis i per la investigació científica lligada al món natural. Sempre centrat en les ciències naturals, quan parlava del Montseny, Jonch no oblidava l’aspecte etnològic i ja proposava la creació d’itineraris d’ermites i masies, amb museus que expliquessin les activitats humanes a la muntanya, museus que van aparèixer dècades després.

 

Una excursió a Sant Segimont en els anys 40s.

Excursió a Sant Miquel de Barretons en els anys 40s. 

 

Farmàcia, la Guerra Civil Espanyola i la passió per la natura

 

Tornant a l’itinerari vital de Jonch, l’any 1933, amb disset anys, va acabar el batxillerat. Sent un apassionat de la natura, Jonch va decidir estudiar la carrera de farmàcia. Cal dir que exisitia una llarga tradició segons la qual la farmàcia era una carrera adient per aquells que volien aprofundir en el coneixement de la natura, especialment de la botànica. La farmàcia, que comptava amb professors de molt de nivell en matèries de ciències naturals i també de química, de fet era ideal per aquells que, com Jonch, els agradava la natura, i, a més, volien assegurar una feina pel futur, com la de farmacèutic.

Jonch va decidir, a més, estudiar Farmàcia a Madrid. Allà va trobar una universitat de l'època de la Segona República que provava de desfer-se de la vella universitat vuitcentista per intentar una educació més centrada en crear home cultes i bons professionals. Durant aquests primers anys de carrera, Antoni Jonch va cultivar especialment la seva passió per la botànica. En aquesta assignatura, amb el botànic Josep Cuatrecases com a professor, Jonch va realitzar un herbari que constava de més de dos mil exemplars, molts més dels que es demanaven com a obligatoris. Part d’aquesta col·lecció de plantes es conserva encara avui en dia a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Quan estava a mitja carrera, va esclatar la Guerra Civil. Durant el conflicte, Jonch va quedar-se a Granollers fins que la seva lleva va ser cridada a files de l'exèrcit republicà. Ara bé, donada la seva condició d'estudiant de farmàcia, Jonch va poder evitar el front i va ser enviat a la farmaciola de serveis auxiliars. Malgrat evitar el combat directe, els estralls més cruents de la Guerra Civil Espanyola van tocar de ben aprop la vida d'Antoni Jonch, com la de molts granollerins, el fatal dia 31 de maig de 1938. A les nou i cinc minuts del matí d'aquell dia, i durant només un minut, els avions de l'exèrcit feixista italià van bombardejar el centre de Granollers. Aquest bombardeig va ser un exemple més d'una estratègia militar sanguinària i cruel, que ja s'havia posat en pràctica a Gernika, a Barcelona i a d'altres ciutats espanyoles, que malauradament encara s'utilitza, i que consistia en bombardejar de forma indiscriminada la població civil en la retaguardia, per tal d'així mermar les seves forces i ànims. En aquell minut etern, els cinc avions italians van deixar anar més de 60 bombes d'un total de 750 quilograms d'explosiu i metralla que van matar a unes 224 persones.

En el moment del bombardeig, Antoni Jonch es trobava en un tren tornant de Barcelona. En arribar el tren a Granollers, el panorama era desolador: edificis enfonsats, més de vuitanta en total; impactes de la metralla i taques de sang per tot arreu; gent desesperada buscant els éssers estimats entre les runes... Qui esdevindria la seva dona, Josefina, Fina, Sampere, va estar, de fet, a punt de ser una de les víctimes mortals de les bombes.

Ja cap el final de la Guerra, els serveis auxiliars als que Jonch pertanyia van ser mobilitzats i traslladats cap a l'Empordà, a un camp d'aviació prop de Vilajuïga. A partir d’aquí, Jonch va començar un periple que va incloure bombardeigos, soldats senegalesos, camps de concentració, gana i que va acabar empresonat per l’exèrcit nacional en el seu intent de tornar a casa. Jonch va anar a parar a una presó provisional a Barcelona. Dies després d’arribar a la presó, la Fina i el seu pare van anar a buscar-lo per tornar-lo a Granollers. La familia Sampere Figueras estava relacionada amb els mandataris de Sabadell.

Recuperat del trauma de la Guerra, Jonch continuà amb la seva afició pels animals. Malgrat les penúries que la majoria de la població passava durant la postguerra, el zoològic particular de Jonch va anar creixent. Al jardí hi tenia esquirols, guineus, senglars, uns estancs amb peixos, a l'interior de la casa hi va instal·lar peixeres, que estaven al menjador del primer pis, i terraris amb tortuges i d'altres rèptils. Des de Guinea, colònia espanyola en aquell moment, uns amics li van portar els seus primers simis: un mandril i fins a sis mones de cua llarga. El zoo de Jonch hi havia un petit caiman, serps i llangardaixos, i, sobretot, molts ocells: periquitos, faisans, canaris, mussols, caderneres, pinsans, ànecs... Hi tenia també mamífers locals com guineus i gats masquers però també de fora, com un petit puma que s'hi va estar un temps. Igualment, el jove entusiasta dels animals havia anat acumulant una important col·lecció de minerals, animals dissecats i insectes preparats entomologicament.

L’any 1941, Jonch va acabar la llicenciatura de Farmàcia. Després d'intentar regentar una farmàcia, Jonch es va associar amb el seu amic Albert Azpiazu per tal de comercialitzar un producte que era en aquell moment molt innovador. Es tractaven de “jocs” de química experimental destinats a escoles i a particulars que volguessin iniciar-se en aquesta ciència. Així es va iniciar “Quimex”, una petita empresa, gairebé familiar, que Jonch i Azpiazu van fer crèixer fins un punt prou significativa creant “kits” de quimica recreativa, electroquímica, mineralogia... El marketing però no era el seu fort i, davant d'altres interessos, “Quimex” no va prosperar.

Abans però, l’any 1942 Jonch va casar-se amb Josefina Sampere Figueras, que malgrat ser de Sabadell estava també molt lligada a Granollers, ja que treballava de bibliotecària a la Biblioteca Popular Francesc Tarafa.

En aquest període Jonch també va desenvolupar un gust per fer arribar als altres la seva passió per la natura. En aquest sentit, Jonch va cultivar abastament dues activitats complementàries. Per una banda, durant aquest temps, i després durant tota la seva vida, Jonch va desenvolupar una abunadant carrera en el periodisme o, en definitiva, l'escriptura. Va començar publicant articles en diaris locals però la forma en que traslladava la seva passió per la naturalesa a la paraula escrita va atraure rapidament mitjans d'abast més àmpli. Així, des de principis dels anys cinquanta Jonch va establir una asidua col·laboració amb el conegut setmanari Destino, on escrivia sobre tot tipus d'aspectes del món animal i la conservació dels àmbients naturals. Per altra banda, Jonch també realitzava xerrades que tractaven dels temes més variats relacionats amb la natura, des del Parc Natural de Yellowstone als Estats Units fins a la fauna de Guinea o la gestió del parc del Montseny.

 

Dos monos en el Zoològic que Antoni Jonch va anar construïnt a Can Jonch. 

 

 

El Zoo de Barcelona i la vida cultural de Granollers

 

A més de realitzar totes aquestes activitats, Jonch també va desenvolupar una forta participació en la vida cultural de Granollers. Va participar en la reconstrucció després de la Guerra del Museu de Granollers, del que va formar part del Patronat a partir de 1946 i fins l’any 1958. Va estar involucrat en la primera catalogació del fons del museu, va donar suport a les primeres prospeccions arqueològiques que es feren des del Museu, va projectar un jardí municipal i va crear una estació meteorològica. També va organitzar la Secció de Ciències Naturals en aquest mateix museu i va dirigir les “exposiciones-concurso” de “rosas”, “pajaros y peces”.

Igualment, Jonch es va involucrar en l'Agrupació Excursionista de Granollers, de la que va ser president de 1944 a 1957 impulsant la reedició del butlletí, que s’havia deixat d’editar. Jonch va estar involucrat també la creació del Centre d’Estudis, l’any 1951, i de la Fundació Pere Maspons i Camarasa. En aquesta època tan fructífera va conèixier i col·laborar amb alguns dels que serien els seus amics i companys en el foment de la cultura a Granollers, com el geògraf Salvador Llobet o l'historiador i arqueòleg Josep Estrada Garriga.

Mitjançant el seu amic Salvador Llobet, l'any 1947, Jonch va començar a donar classes d'història natural al Col·legi Oficial d'Ensenyament Mitjà de Granollers. Jonch va ser molt innovador en l'ensenyament de ciències naturals, que en aquell temps es basava en la recitació de noms. El granollerí va voler, en canvi, fomentar la observació i establir un coneixement molt experimental: sovint sortien de l'aula per anar a fer itineraris pels camps i boscos. En aquest temps també va ensenyar biologia als frares de Granollers.

Quan trobaven algun animal, planta, fulla o resta d'animal que era particular per algun motiu, Jonch reunia els alumnes al seu voltant, en feia un comentari i els feia participar amb preguntes, establint un ensenyament basat en la evidència recollida. Aquesta educació insitu a la natura seria la que després Jonch desenvoluparia en la creació de les “Escoles de Natura”, la primera de les quals es va establir, a Can Lleonart, dins l'àrea d'influència del que seria el Parc Natural del Montseny. Entre les sortides que s'organitzaven en el moment en que Jonch era professor a l'Escola d'Ensenyament Mitjà de Granollers estava la visita al Zoo de Barcelona.

Arrel d’aquestes visites, Jonch va entrar en un grup anomenat els Amics del Zoo que volia promocionar una reforma completa del Zoo, que estava en franca decadència després del la Guerra Civil. Finalment, Jonch va aconseguir ser nomenat director del Zoo de Barcelona i va ser l’impulsor d’aquesta gran transformació del Zoo. De gàbies antigues amb barrots i amb ciment a terra, Jonch va aconseguir que la gran majoria d’instal·lacions fossin espais més similars a l’ecosistema natural on viuen els animals i que fossin fossars o aigua el que els separes dels visitants.

A més, es va crear la Gran Fauna Africana, una instal·lació única a tot el món que consistia en un espai enorme amb “illes” on hi havia cadascun dels grans hervivors de la sabana africana: elefants, girafes, rinoceronts… que apareixien als ulls dels visitants com en el mateix lloc. També es va construir l’anomenat l’Aquarama. Aquesta instal·lació va ser el primer dolfinari d’Europa, només superat pels que ja hi havia als Estats Units. Jonch va ser director del Zoo durant gairebé trenta anys, convertint el Zoo de Barcelona en un dels millors d’Europa. Com a director del Zoo, Jonch també va ser clau en la creació de l’estació biològica d’Ikunde a Guinea, des d’on s’exterien animals de l’antiga colònia espanyola per portar-los a la metropoli barcelonina i d’aquí a la resta d’Europa i el món. En aquesta Estació d’Ikunde va ser on es va trobar el Floquet de Neu, que esdevindria una de les grans atraccions del Zoo i de la ciutat. Al Zoo, Jonch també va iniciar al Zoo l’Escola teòrico-pràctica, també una institució pionera en allò que ara anomenem educació ambiental.

 

Inauguració de la Gran Fauna Africana, amb Jonch al mig parlant amb l'alcalde de Barcelona Josep Maria Porcioles, i el General Franco a la seva dreta amb barret. 

 

 

Jonch torna a Granollers

Una vegada jubilat, Jonch va tornar a la vida cultural de Granollers, on va ser nomenat cap de l’Àrea de Ciències Naturals del Museu l’any 1982. Així, es va crear una programació fixe d’exposicions de ciències naturals. L’exposició més rellevant d’aquest període va ser “El Medi Natural del Vallès”, que va tenir un gran èxit. L’any 1985, Jonch va ser anomenat director del Museu de Granollers, càrrec que va ostentar fins l’any 1992. En el temps de Jonch com a director del Museu de Granollers es va impulsar la creació, a l’edifici de “La Tela”, del Museu de Ciències Natruals de Granollers. Amb un gran jardí que mostra la bòtanica i fauna locals als visitants, amb la part de ciències naturals del Centre de Documentació del Montseny, amb un programa de activitats per grans i petits, amb una intensa investigació en petits mamífers, ratspenats, papallones i d’altres animals, el Museu de Ciències Naturals s’ha convertit en un referent a Granollers i a tota Catalunya en relació a l’estudi i divulgació de les ciències naturals. Al voltant d’aquest nou museu i de les “escoles de natura”, Jonch va aglutinar un grup de joves naturalistes entre els que van destacar l’actual director del Museu Antoni Arrizabalaga i l’investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona, Martí Boada.

Després de la seva mort sobtada l’any 1992, la familia Jonch va anar, progressivament, donant a conèixer el llegat d’Antoni Jonch a la ciutadania i fent donacions dels seus llibres, documents i objectes. La torre de Can Jonch es ara el Centre de la Pau de Granollers, el Fons personal d’Antoni Jonch es troba actualment a l’Arxiu Municipal de Granollers i la seva biblioteca esta dipositada al Museu de Ciències Naturals de Granollers, on també hi ha l’herbari que va fer quan era estudiant.

 

Museu de La Tela a Granollers. 

 


Tornar 
© 2019 Museu de Ciències Naturals de Granollers "La Tela"
Palaudàries, 102. Jardins Antoni Jonch Cuspinera - 08402 Granollers
Tel.: 93 870 96 51 - m.granollers.cn@diba.cat