Natrix natrix

La serp de collaret està distribuïda de forma àmplia per gran part d'Europa, algunes illes del Mediterrani i les muntanyes mediterrànies del nord del Marroc. El seu origen evolutiu sembla ser el sud de la Península Ibèrica i nord d'Àfrica. Presenta una varietat de subespècies que es diferencien pel nombre d'escates i els patrons de coloració corporal. Recents estudis genètics mostren que les poblacions ibèriques i nord-africanes (subespècie astreptophora) són prou diferents com per ser considerades en el futur com una espècie pròpia: Natrix astreptophora. Es tracta d'una serp en general poc agressiva i rarament mossega preferint fugir, tot i que sovint mostra dos comportaments antidepredatoris particulars. El primer consisteix en imitar el comportament l'escurçó (malgrat que les diferències de coloració amb aquesta espècie són evidents), eixamplant el cap i llençant-lo endavant però sense obrir la boca per mossegar. L'altre, consisteix en fer-se la morta, tombant-se panxa enlaire, obrint la boca i deixant anar un fluid repel·lent per l'obertura de la cloaca. Tot i que es bona nedadora no és freqüent trobar-la a l'aigua, a excepció de les cries. El més habitual es que es mogui a través de la vegetació humida i en especial de l'herba. Si be està especialitzada en alimentar-se d'amfibis sobretot els terrestres, fins hi tot de gran gripaus que paralitza amb el seu verí, i algunes rares vegades de peixos. Els exemplars grans poden alimentar-se també de petits mamífers, que com en el cas de les altres presses de forma activa amb l'ajut de la vista.

Les còpules són fonamentalment primaverals, tot i que en alguns casos s'han observat també a la tardor i poden coincidir diversos mascles intentant fecundar una femella alhora, sense que es produeixin comportaments de lluita com en d'altres espècies. Les femelles, que són força més grans que els mascles es reprodueixen probablement cada any efectuant una posta que augmenta en nombre d'ous en relació a la mida del cos: de 6 fins a 54 ous. A la Catalunya més humida és una espècie que localment pot ser freqüent, però la disminució de les poblacions d'amfibis la poden afectar negativament. En el cas de les zones més mediterrànies la conservació del bosc de ribera és important per aquesta espècie.


Mida: Fins a 120 cm de longitud, en el cas de les poblacions catalanes.
Forma: D'aspecte més aviat robust i compacte, especialment en el cas de les femelles. El cap relativament gran, ample amb un ull gran que presenta dues escates al darrera. Com en el cas de Natrix maura i els escurçons te les escates del cos carenades.
Hàbitat: Hàbitats humits com basses, bosc de ribera, prats, landes o matollars muntans i boscs mixt, alzinar, roureda o fageda.
Distribució: Com en el cas de Natrix maura evita les zones més fredes i més àrides, ocupant la resta del territori.

Mapa de distribució

Subscriu-te al Butlletí informatiu del Museu

Estigueu informats!