Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web.
Considerem que, si continua navegant, n'accepta el seu ús. Obtenir més informació

CA | ES | EN
Àrea de recerca en amfibis i rèptils

Conservació

D'acord amb la seva distribució geogràfica, el nombre de poblacions que s’han trobat i l’estimació del nombre de tritons que hi podria haver, l’espècie sembla trobar-se en una situació crítica. Addicionalment, el que sabem actualment de Calotriton arnoldi o que és versemblantment suposable d’acord amb la biologia del seu parent pirinenc és que aquest tritó s’ha adaptat a un hàbitat restrictiu en recursos però previsible en principi sense depredadors o competidors. Aquesta especialització i els trets biològics fan que no tingui gaires possibilitats d’adaptar-se en front de canvis ambientals.

El massís del Montseny s’està mediterraneitzant com a conseqüència de l’escalfament climàtica que en el darrer segle ha fet augmentar la temperatura mitjana en més d’un grau. A més de l’augment de l’evaporació i la evo- transpiració vegetal donant lloc a una major aridesa ambiental, el canvi climàtic també ha provocat una transformació de la vegetació que pot afectar l’espècie. El seu hàbitat més favorable, la fageda està perdent extensió a les cotes baixes sent substituït per l’alzinar, que en les poblacions orientades a solana no permet mantenir un microclima humit i temperat durant els mesos estivals. La realitat és, que s’ha comprovat la regressió d’una de les poblacions, en relació a l’extensió que ocupava durant els anys 90.

En el marc del programa de seguiment de paràmetres ecològics al Parc Natural del Montseny s’ha dut a terme una sèrie d’estudis preliminars sobre la distribució, densitat i activitat de les poblacions del tritó pirinenc. Alhora, s’ha estudiat els trets bàsics de l’hàbitat i les problemàtiques de conservació de cada una de les poblacions. La Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya s’han compromès a donar suport per ampliar l’estudi tècnic i a elaborar un pla de conservació que entre d’altres coses preveu la creació d’un nucli de cria en captivitat.

El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) és sens dubte un dels amfibis més amenaçats d’Europa i s’han d’afegir a una llarga d’espècies d’aquest grup que corren el risc de desaparèixer arreu del mon. Degut a la conjunció d’una sèrie de causes com l’aparició de malalties infeccioses emergents, l’escalfament climàtic, la introducció d’espècies depredadores, la destrucció de l’hàbitat, l’explotació comercial, la contaminació, el forat de la capa d’ozó entre d’altres, hi ha amfibis que s’han extingit o que estan en camí de fer-ho. Aquest fenomen és conegut com el declivi global dels amfibis que afecta el 32.5 % de les espècies conegudes com és el cas del tritó del Montseny.

© 2019 Museu de Ciències Naturals de Granollers "La Tela"
Palaudàries, 102. Jardins Antoni Jonch Cuspinera - 08402 Granollers
Tel.: 93 870 96 51 - m.granollers.cn@diba.cat