Resultats
Tendències poblacionals
El primer objectiu del CBMS és conèixer quines són les tendències de les papallones catalanes. Per a les espècies més comunes, aquestes tendències reflecteixen l’evolució d’un índex anual d’abundància pel conjunt del territori, calculat amb el programa informàtic TRIM. Aquest programa diferencia entre tendències no significatives i tendències significatives i, d’aquestes, en distingeix dues categories (regressió o augment moderats; regressió o augment forts).
Figura 3 - Tendències poblacionals de tres espècies del gènere Coenonympha al conjunt de Catalunya, entre 1994-2008. C. pamphilus, la més generalista de les tres, s’ha mostrat estable; C. dorus, una especialista de prats teròfits, ha patit una regressió moderada; C. arcania, una especialista de prats humits, ha sofert una regressió forta.
Figura 4 - Malauradament, en el decurs dels darrers 15 anys s’ha enregistrat un predomini de tendències negatives en les papallones catalanes. De 77 espècies analitzades, 37 han patit tendències significatives; d’aquestes, un 73% han disminuït i només un 27% han augmentat.
Preferències d'hàbitat i indicadors d'hàbitat
El CBMS permet calcular quines són les preferències d’hàbitat de les papallones més comunes, ja que els comptatges distingeixen entre seccions que es corresponen amb unitats paisatgístiques diferenciades. Aquesta informació és essencial per després calcular indicadors d’hàbitat i detectar problemàtiques que afectin el conjunt de la biodiversitat en determinats tipus d’ambients.
Figura 5 - Tres espècies comunes als ambients forestals, amb diferents graus d’especialització. Vanessa atalanta és una espècie comuna en diferents tipus de bosc però també en una gran diversitat d’altres ambients; Pararge aegeria és una especialista de boscos de característiques molt diverses; Limenitis camilla és una especialista estricta de boscos de caducifolis.
Els indicadors d’hàbitat combinen les dades poblacionals d’una sèrie d’espècies característiques d’un cert ambient. Amb aquest objectiu, primer es van classificar les espècies com a pròpies de prats i espais oberts, de matollars, o de boscos. Seguidament, es van seleccionar les més comunes i representatives per calculat un indicador multiespecífic que reflecteixi la tendència general del grup bioindicador en cadascun d’aquests ambients. Els resultats mostren una tendència molt negativa de l’indicador de prats i matollars i, en canvi, una tendència positiva (marginalment significativa) de l’indicador forestal. Les espècies més generalistes, sense preferència per un ambient determinat, no mostren una tendència significativa.
Document relacionat: Indicadors evolutius de les papallones
Figura 6 – Indicadors dels diferents tipus d’ambients basats en les tendències poblacionals de les espècies indicadores. Els resultats mostren una tendència molt negativa de l’indicador de prats i matollars i, en canvi, una tendència positiva (marginalment significativa) de l’indicador forestal. Les espècies més generalistes, sense preferència per un ambient determinat, no mostren una tendència significativa.
Les dades del CBMS suggereixen que la degradació i la pèrdua de superfície dels espais oberts són uns dels factors principals per explicar el predomini de tendències negatives en les papallones catalanes. Per contra, l’augment de la superfície dels boscos podria explicar la tendència oposada, gairebé significativa, que s’observa en el cas particular de les papallones forestals.
La pèrdua de biodiversitat en els ambients oberts és generalitzable al conjunt d’Europa, tal com ho demostra l’evolució d’un indicador de prats construït amb les dades dels diferents BMS europeus. En un període de 20 anys, les poblacions de les papallones més característiques dels prats s’han reduït fins a un 60%.
Document relacionat: Indicador europeu de papallones de prats
Figura 7 - L’indicador europeu de papallones de prats mostra una forta regressió: des de 1990 ha caigut quasi un 60%, degut majoritàriament a efectes climàtics.
Respostes de les papallones al canvi climàtic
Les papallones són organismes idonis per detectar els efectes del canvi climàtic en els nostres ecosistemes perquè: A - Com a organismes poiquiloterms, el seu cicle biològic és molt depenent de la temperatura ambiental; B - Els temps generacionals són molt curts i permeten respostes en l’espai d’una dècada o menys; C - Existeixen dades històriques i actuals que permeten comparar canvis en la distribució relacionats amb canvis en el clima.
Canvis en la fenologia
Una de les proves més clares dels efectes del canvi climàtic l’aporta l’estudi de la fenologia. D’acord amb les prediccions, el canvi climàtic hauria de comportar un avançament de la fenologia de les papallones (és a dir, dels períodes de vol), ja que permet una acumulació més ràpida de les unitats tèrmiques (graus dia) necessàries perquè es puguin completar les diferents fases del cicle biològic.
L’anàlisi de les dades de l’itinerari del Cortalet entre 1988-2002 mostra, en efecte, l’existència d’un avançament generalitzat en un conjunt de 18 espècies comunes. Durant aquest període,la majoria de les espècies van avançar els períodes de vol de forma significativa, en alguns casos fins a 3 setmanes. Aquests canvis fenològics poden tenir repercussions molt importants en els ecosistemes si comporten una pèrdua de sincronia entre els diferents elements de les cadenes tròfiques.
Figura 8 – Les corbes de vol reflecteixen de forma quantitativa la fenologia de les papallones. L’anàlisi de les dades del Cortalet va posar de relleu l’avançament significatiu dels períodes de vol d’un grup considerable d’espècies.
Canvis en la distribució d'espècies
El canvi climàtic també està provocant canvis notables en la distribució de les espècies. Entre aquests destaquen tant els desplaçaments latitudinals cap el nord com els desplaçaments altitudinals, coincidint notablement amb els desplaçaments equivalents de les isotermes. El ritme de desplaçament de les papallones més sedentàries és més lent, i en molts casos es veu dificultat pel problema que suposa la fragmentació dels hàbitats. En canvi, les papallones més mòbils responen de manera molt més ràpida, essent notòries les observacions recents d’una sèrie d’espècies d’origen africà, que fins ara mai no havien estat detectades a Catalunya.
Figura 9 - Tres exemples de papallones d’origen africà, detectades als comptatges del CBMS. (a) Les migracions de Danaus chrysippus són un fenomen cada cop més freqüent a Catalunya; (b) Les primeres observacions de Colotis evagore a Catalunya s’han efectuat a la darrera dècada a l’itinerari de la Granja d’Escarp; (c) L’any 2007 es va detectar per primer cop a Catalunya, a l’itinerari de la Torre Negra, un exemplar de l’espècie Euchloe belemia, molt comuna al sud de la Península Ibèrica i al nord d’Àfrica.
Modelització de la distribució a partir de les dades del CBMS
Una de les línies de recerca endegades al projecte del CBMS és la modelització de la distribució de les papallones catalanes. Aquests models relacionen la presència/absència de les espècies (o també la seva abundància) amb una sèrie de variables ambientals mitjançant expressions matemàtiques, i permeten projectar la seva distribució al conjunt del territori de manera predictiva. L’ús d’aquestes tècniques de modelització pot ser particularment útil en el cas de grups com les papallones, per a les quals només es disposa de dades faunístiques fragmentàries que impossibiliten la confecció d’un atles de distribució.
Figura 10 – Modelització de la distribució de Melitaea trivia a partir de les dades del CBMS i d’un conjunt de variables ambientals amb cartografia continua per a tot el territori català. Aquests resultats mostren valors de probabilitat d’aparició d’una espècie en funció de l’hàbitat i el clima.
Les il·lustracions de papallones són de Richard Lewington i corresponen a l'obra Tolman & Lewington (1997) Butterflies of Britain and Europe, traduïda i publicada en castellà per Lynx Edicions.