Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web.
Considerem que, si continua navegant, n'accepta el seu ús. Obtenir més informació

CA | ES | EN
Projecte SerpCat

Les serps de Catalunya

A diferència d'altres animals, les serps són desconegudes per la majoria de la gent. Les persones que tenen sovint un cert contacte amb la natura coneixen algunes espècies, les més abundants, com les dues espècies d'escurçó i les serps d'aigua, verda i blanca, però fins hi tot en aquests casos hi ha confusions. Les 11 espècies d'ofidis presents al nostre territori són poques si es compara amb les que podem trobar en un país tropical, però són ecològicament diverses i les que s'assemblen en quan a forma de vida, habiten àrees climàtiques i geogràfiques diferents per tal de no competir. A continuació us donem les claus per identificar les espècies que hi ha a Catalunya i conèixer els aspectes més bàsics de la seva biologia a partir de dades publicades procedents d'altres països. Però abans, és útil conèixer el context evolutiu en el que han aparegut les 11 espècies catalanes explicant que pertanyen a 3 famílies diferents:

Lampròfids: serps fuet i altres espècies

Aquestes serps eren considerades un grup diferenciat pertanyent a la família dels colúbrids i comprèn actualment una mica més de 300 espècies. L'estudi del seu ADN ha demostrat que estan més emparentats amb la família dels elàpids (cobres, mambes, serps de corall, serps marines) que amb la resta de colúbrids. Així doncs, els taxònoms van prendre la decisió de considerar-la com una família independent. Els lampròfids van aparèixer van aparèixer fa uns 35-20 milions d'anys probablement a Àfrica des d'on es van estendre a Madagascar, diverses illes de l'Índic (Socotra, Comores, Seychelles), el sud d'Europa i les illes del Mediterrani arribant fins l'Índia. Totes les espècies són verinoses si be la majoria no són perilloses per l'home, degut al seu sistema inoculador lent i l'escassa toxicitat del verí. L'únic representant d'aquesta família a Catalunya és la serp verda (Malpolon monspessulanus) que forma part de les anomenades serps fuet (subfamília Psammophinae). Són serps molt ràpides i àgils que viuen en ambients oberts sense gaire bosc, cercant activament les seves presses amb ajut de la vista.

Vipèrids: escurçons, cròtals i serps de cascavell

Les prop de 300 espècies de serps que formen part d'aquesta família viuen en totes les regions càlides de la terra a excepció d'Austràlia, Nova Guinea, les illes del Pacífic, Índic africà i Madagascar. La majoria de les espècies són terrestres, però hi ha un elevat nombre que viuen als arbres en les selves tropicals i fins hi tot algunes són semiaquàtiques. En base a dades genètiques s'ha estimat que van aparèixer fa 75-50 milions d'anys en algun lloc de l'hemisferi nord. Es tracta en general de serps amb el cos curt i gruixut amb una cua curta, fet que els dóna un aspecte compacte i robust. Acostumen a tenir un cap curt i ample, cobert amb petites escates i els ulls amb una nineta vertical. En general són vivípares degut a que produeixen ous sense closa, amb un embrió contingut dins d'una membrana que es desenvolupa totalment dins el cos de la mare, si be algunes espècies ponen ous. Al contrari dels lampròfids, el vipèrids cacen les seves presses a l'aguait. Tenen un ràpid i potent sistema d'inoculació de verí que en molts casos actua sobre el sistema circulatori i els teixits. La subfamília Viperinae, les espècies de la qual són anomenades escurçons, és la única present a Catalunya, on n'hi ha dues que pertanyen al gènere Vipera.

Colúbrids: colobres o simplement "serps"

Gairebé la meitat de les espècies de serps que hi ha pertanyen a la família dels colúbrids. Actualment hi ha descrites prop de 1700 espècies d'aquesta família, que habiten totes el món a excepció de les regions fredes i algunes illes oceàniques allunyades dels continents, i es van originar a partir d'un ancestre que va viure fa uns 60-35 milions d'anys. Presenten una gran varietat de formes i mides corporals com correspon a la seva àmplia diversitat de formes de vida i hi ha diversos llinatges evolutius independents que es consideren com a subfamílies. Els colúbrids presenten espècies verinoses i d'altres que han perdut el verí, degut a que maten les seves presses per constricció o se les empassa directament si són prou petites. L'únic colúbrid verinós que hi ha a Catalunya és la serp de collaret (Natrix natrix), però el seu lent sistema d'inoculació d'un verí que és molt poc tòxic, a més de la seva reticència a mossegar als humans fa que sigui inofensiva per a nosaltres. De fet, fins fa poc es desconeixia que fos verinosa. La majoria de les serps que trobem a Catalunya pertanyen a aquesta família (8 espècies) i existint aquí dos llinatges evolutius diferents: les serps associades a ambients humits o aquàtics de la subfamília Natricinae (gènere Natrix) i la resta, que pertanyen a la subfamília Colubrinae: gèneres: Coronella, Hemorrhois, Hierophis, Rhinechis i Zamenis.

© 2019 Museu de Ciències Naturals de Granollers "La Tela"
Palaudàries, 102. Jardins Antoni Jonch Cuspinera - 08402 Granollers
Tel.: 93 870 96 51 - m.granollers.cn@diba.cat