Sònia Pitarch, psicòloga de la Unitat d’Obesitat i Trastorns Alimentaris (UOTA) al CEMAV.
Els trastorns alimentaris i l’anorèxia principalment continuen essent una preocupació important en les famílies. Ja des del naixement, els pares i les mares es preocupen sobretot perquè el nadó mengi i pugui sobreviure; és per això que aquest trastorn afecta els vincles familiars més importants. Podem fer prevenció? Podem detectar senyals d’alerta? Sempre és millor opció fer una bona prevenció primària i enfortir aquells punts necessaris per no caure en la malaltia que haver d’arribar al tractament. Per aquest motiu, la detecció precoç al nucli familiar i a les escoles és bàsica. És important que davant els primers signes d’alerta encertem en l’orientació per evitar arribar a situacions més complexes i de tractaments més llargs.

--