El reconeixement distingeix aquest espai d’inhumació de cendres basat en el respecte i la conservació del medi ambient en el marc natural on se situa.

El projecte, dut a terme per Àltima, es va posar en funcionament fa un any i ha estat concebut per l’estudi Batlle i Roig Arquitectura, amb L’assessorament del Museu de Ciències Naturals de Granollers i el Parc de Collserola.

El Camí del bosc, l’espai natural més gran d’Espanya per inhumar cendres de forma controlada que es troba al Cementiri Comarcal Parc de Roques Blanques (El Papiol), ha estat reconegut pels premis EMAS Catalunya 2018 dins la categoria de “Millora del comportament ambiental”. L’acte de lliurament que serveix per reconèixer la tasca que les organitzacions EMAS duen a terme en pro del medi ambient i de la qualitat ambiental, ha estat presidit per la consellera de la Presidència, Elsa Artadi. 

L’espai d’ El camí del bosc, projectat per l’estudi Batlle i Roig Arquitectura, és una iniciativa posada en marxa el setembre passat i que permet que es puguin enterrar urnes biodegradables de fusta natural de castany, procedent del Montseny, al llarg d’un quilòmetre de bosc resseguint el marge d’un sender. A la vegada, cal destacar que per a la gran terrassa que acompanya el Camí del Bosc, es va plantejar un tipus de mur denominat krainer, un innovador sistema basat en la bioenginyeria aplicada al paisatge.

La terrassa d'aquest nou espai de sepultura es planta amb espècies vegetals específiques per crear un entorn aromàtic i apropiat per a la vida de les papallones. Per aquest motiu, aquesta part del camí es coneix com a Jardí de les papallones. A més, el mur krainer protegeix del vent, un dels principals enemics d'aquests lepidòpters, i és una zona intensament assolellada, la qual cosa assegura que la floració sigui generosa i perllongada en el temps. En aquest sentit, la vegetació seleccionada és autòctona i adaptada, i s'ha combinat de manera que no generi competència entre espècies i, per contra, es potenciïn les característiques ornamentals.

Per fomentar la presència de papallones, s'han seleccionat espècies arbustives i herbàcies amb floracions de cromatismes brillants i amb contrast, amb capacitat d'atreure especialment aquests insectes, amb bona producció de nèctar com a aliment principal dels individus adults, així com de fulla masticable, per als individus en estat larvari, les erugues.

L’assessorament ha anat a càrrec del Museu de Ciències Naturals de Granollers que, conjuntament amb el Parc de Collserola, han definit les plantes a implementar per tal de garantir la compatibilitat en el medi natural de l’actuació. Qui ha liderat aquest projecte és Constantí Stefanescu, coordinador de l'Àrea de recerca en Lepidòpters del Museu, que ha centrat la seva activitat investigadora en l’estudi de l’ecologia i conservació de les papallones diürnes. Des de 1994 ha coordinat el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), una xarxa de seguiment de la biodiversitat que compta amb més d’un centenar d’estacions repartides per Catalunya, Andorra i les Balears, on anualment es recullen dades estandarditzades sobre l’abundància setmanal de les comunitats de papallones.

Segons Joan Ventura, director general de Cementiris d’Àltima, "aquest reconeixement a la feina feta i a la constància suposa un estímul per continuar apostant per iniciatives sostenibles i respectuoses amb el medi ambient, un aspecte amb què creiem fermament i que implantem a tots els cementiris on treballem". El premi EMAS Catalunya 2018 se suma al premi Catalunya Construcció 2018 a la Innovació que El Camí del bosc va rebre el juny passat.  

Àltima és el grup català capdavanter en la gestió de serveis funeraris, crematoris i cementiris de la província de Barcelona, que manté un fort compromís per la integració de factors socials i ambientals.