17.08.2011 Notícies BiBIO - Ratpenats

El ratpenat argentat, una nova espècie a Catalunya

Quiròpters

Aquest dimecres 17 d’agost els investigadors Adrià Lòpez Baucells, Lídia Freixas, Xavier Puig i Carles Flaquer han capturat, per primer cop a Catalunya, el ratpenat argentat (Vespertilio murinus). En concret es van capturar 13 mascles, que posteriorment van ser alliberats, als boscs del municipi de Gòsol a l’entorn del massís del Cadí, a 1.600 m d’altitud. Aquesta és la trentena espècie de ratpenat trobada a Catalunya.

L’expedició per buscar el ratpenat argentat havia estat preparada durant la primavera per l’equip de l’Àrea d’Investigació de Quiròpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers amb la col•laboració de l’Associació Galanthus. Es van utilitzar models de nínxol ecològic per tal d’acotar les zones a mostrejar durant diverses nits.  La troballa no hagués estat possible sense l’autorització del Parc Natural del Cadí Moixeró (Generalitat de Catalunya).

Característiques del ratpenat argentat

El ratpenat argentat és una espècie adaptada a climes molt freds. Típicament es troba al nord d’Europa i la seva àrea de distribució s’estén a zones de muntanya del centre d’Europa. Va ser trobada per primer cop al Pirineu aragonès el 2009 per un equip d’investigadors de la Universitat del País Basc, i la catalana és la segona població coneguda de l’espècie en tota la Peninsula Ibérica.

Donada la distribució es tracta d’un animal de pelatge dens i tupit que presenta una coloració dorsal platejada molt característica.  El fet que no s’hagi trobat fins ara i l’absència de femelles fa pensar que l’espècie presenta moviments migratoris i potser no s’hi trobi tot l’any. Malgrat es desconeix si la població és aïllada o forma part d’una població més extensa, l’espècie és amb tota seguretat molt escassa a Catalunya i cal més recerca per aclarir el seu estatus. 

Com totes les altres espècies de ratpenats catalans, el ratpenat argentat és insectívor i i per tant molt important per controlar les poblacions d’insectes. A més, són indicadors naturals de la qualitat del nostre entorn. Actualment, la davallada constant de les seves poblacions ha provocat que la major part de les espècies es trobin protegides per la Directiva d’habitats de la Unió Europea.

ARXIU

Subscriu-te al Butlletí informatiu del Museu

Estigueu informats!