Aquest dimecres 5 d'octubre, apareix publicat a la prestigiosa revista Biology Letters un nou article sobre la biologia de la papallona migradora del cards, Vanessa cardui, encapçalat per Constantí Stefanescu, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers i del CREAF.

El treball és el fruit d'una llarga recerca duta a terme els darrers anys a l'Àfrica, tant per part del personal del Museu com dels investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona, Gerard Talavera i Roger Vila. En l'article també hi participen els investigadors David X. Soto i Keith Hobson, de la Universitat de Western Ontario de Canadà, especialistes en la utilització d'isòtops estables per estudiar els moviments migratoris dels animals. Els isòtops són formes d'un element químic caracteritzades per un diferent nombre de neutrons al nucli. En aquest treball s'han estudiat l'hidrogen i el seu isòtop, el deuteri. La proporció d'hidrogen i deuteri varia a l'aigua de pluja segons un patró geogràfic i aquesta proporció, que incorporen les erugues de la migradora dels cards, actuarà com a marcador del lloc d'origen de les papallones a que donaran lloc.

L'anàlisi dels isòtops d'un gran nombre de papallones recol•lectades a Europa, al Marroc i a diversos països de l'Àfrica subtropical ha permès resoldre algunes de les incerteses que hi havia al voltant de les migracions d'aquesta espècie. S'ha pogut confirmar que les concentracions massives de la migradora dels cards que s'observen durant la tardor al Magrib corresponen a exemplars arribats des de diferents punts del continent europeu però també, sorprenentment, a exemplars nascuts al sud del Sàhara i que han estat capaços de travessar el desert fins al Marroc. Així mateix, el treball demostra que l'aparició de la migradora dels cards al sud del Sàhara cada tardor s'explica per una migració èpica des d'Europa, que comporta un vols d'almenys 4000 km. Encara que s'especulava sobre l'origen europeu d'aquests exemplars, l'anàlisi d'isòtops aporta per primera vegada la prova definitiva sobre aquest fenomen.

Aquest treball representa una fita més en la recerca que es porta a terme al voltant d'aquesta espècie des del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Fruit d'aquest intensa investigació ha estat possible no només entendre que el circuit migratori d'aquesta papallona és complet (amb una migració des d'Àfrica a Europa a la primavera, i amb un retorn cap el continent africà a la tardor), sinó que inclou una porció del continent africà molt més gran del que se sospitava. Gràcies a això, la migradora dels cards pot explotar els recursos estacionals que hi ha disponibles a l'Àfrica subtropical durant un curt període a la tardor, després de l'època de pluges. Quan les condicions empitjoren, les papallones nascudes en aquesta àrea són capaces de desplaçar-se fins el Magrib, on la migradora dels cards es troba durant tot l'hivern.

Així mateix, el proper 10 d'octubre s'emetrà a la cadena britànica BBC un llarg reportatge sobre la biologia de la migradora dels cards, en què Constantí Stefanescu hi ha participat molt activament. L'equip de reporters es va desplaçar al Marroc i al Museu de Granollers per filmar part del treball que l'investigador duu a terme sobre el terreny.

Fotografia: Oriol Massana

Documents adjunts:

viatge intercontinental de la papallona dels cards
viatge intercontinental de la papallona dels cards enllaç