La rata cellarda (Eliomys quercinus) és un petit rosegador autòcton de la Europa Occidental. El seu aspecte característic, amb unes grans orelles, un antifaç de pèls negres sobre els ulls, i una cua llarga acabada en un pinzell de pèls, permeten la seva identificació sense cap mena de dubte.

Malgrat la seva extensa distribució geogràfica, la rata cellarda sembla haver patit una forta regressió en molts països de l’Europa Central i Oriental, mentre encara manté bones poblacions a l’Europa Occidental. No obstant això, a la península ibèrica l’espècie ha patit regressions i extincions de caire local, mostrant una distribució actual molt fragmentada.

Aquest és el cas de la Xarxa de Parcs Naturals, on l’espècie sembla haver-se rarificat, ja que no ha estat capturada en la darrera dècada (2008-2017) en el marc del projecte SEMICE (seguiment de petits mamífers comuns) en cap de les 22 estacions distribuïdes per sis espais naturals.

Malgrat això, el SEMICE ha confirmat que aquesta espècie és relativament comuna al Pirineu Oriental (especialment a Andorra) i a l’illa de Menorca, on encara es mantenen els usos agro-silvo-pastorals tradicionals. Tot i què en alguns casos el declivi de la rata cellarda s’ha relacionat amb els efectes del canvi climàtic, a la XPN es podria relacionar més directament amb la pèrdua d’hàbitats deguda al canvi dels usos del sòl (desaparició dels mosaics del paisatge per aforestació), i també amb un possible increment de les poblacions de depredadors forestals amb dietes basades en petits mamífers.

Es fa necessari continuar estudiant quines poden ser les causes de la regressió poblacional d’aquesta i altres espècies de petits mamífers a la XPN en les darreres dècades. 

Notícia apareguda a l'Informatiu dels Parcs de Diputació de Barcelona

https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/xarxa-rata-cellarda