Malpolon monspessulanus

La serp més gran de Catalunya és una espècie habitualment ràpida, agressiva i molt polivalent, capaç de nedar i de trepar amb facilitat, si be passa gran part del seu temps a terra o entre la vegetació. Si no pot fugir, bufa i proba de mossegar insistentment, intentant fuetejar amb la cua. Originària del nord  d'Àfrica, és una serp tot-terreny, força resistent que prefereix temperatures elevades, assolellant-se amb bastanta freqüència en llocs descoberts. Tot i ser verinosa, degut a l'escassa toxicitat del verí i un  sistema d'inoculació més pensat per matar presses que no pas per defensar-se, les seves mossegades no revesteixin de perill per l'home. És una espècie oportunista que s'alimenta de tota mena de mamífers, aus i rèptils, en funció de la seva mida i a la vegada és caçada per mamífers i rapinyaires. Fonamentalment es mou buscant activament les seves presses amb l'ajut de la seva excel·lent visió i de vegades aixeca un terç del cos per poder veure millor. Quan caça, les presses més grans són retingudes a la boca i atrapades per un anell del cos que la serp ha enroscat, per tal de subjectar-la prou temps per que el verí pugi actuar. Els mascles comencen a produir esperma a la primavera i no a la tardor de l'any anterior com en la majoria de les nostres serps. Mentre cerquen femelles, els mascles si es troben poden lluitar entre ells enroscant-se. Les femelles, normalment de mida més petita produeixen sovint una posta anual de 3 a 15 ous. Tot i l'augment de la superfície forestal és una espècie abundant especialment degut a la seva adaptació als ambients fortament humanitzats.


Mida: Fins a 240 cm de longitud corporal, però habitualment no supera el metre i mig.
Forma: Cap gran, amb ulls comparativament grans situats sota una crestes supracil·liars i entre elles una depressió al centre del cap formada per una gran escata. El cos és llarg però alhora robust, amb una cua molt llarga. Les escates dorsals tenen un perfil lanceolat i una depressió allargada central.
Hàbitat: Tota mena d'hàbitats mediterranis fins hi tot els fortament humanitzats però sempre amb poca cobertura forestal.
Distribució: Habita tota la Catalunya mediterrània.

Mapa de distribució

Subscriu-te al Butlletí informatiu del Museu

Estigueu informats!