La serp més gran de Catalunya és una espècie habitualment ràpida, agressiva i molt polivalent, capaç de nedar i de trepar amb facilitat, si be passa gran part del seu temps a terra o entre la vegetació. Si no pot fugir, bufa i proba de mossegar insistentment, intentant fuetejar amb la cua. Originària del nord d'Àfrica, és una serp tot-terreny, força resistent que prefereix temperatures elevades, assolellant-se amb bastanta freqüència en llocs descoberts. Tot i ser verinosa, degut a l'escassa toxicitat del verí i un sistema d'inoculació més pensat per matar presses que no pas per defensar-se, les seves mossegades no revesteixin de perill per l'home. És una espècie oportunista que s'alimenta de tota mena de mamífers, aus i rèptils, en funció de la seva mida i a la vegada és caçada per mamífers i rapinyaires. Fonamentalment es mou buscant activament les seves presses amb l'ajut de la seva excel·lent visió i de vegades aixeca un terç del cos per poder veure millor. Quan caça, les presses més grans són retingudes a la boca i atrapades per un anell del cos que la serp ha enroscat, per tal de subjectar-la prou temps per que el verí pugi actuar. Els mascles comencen a produir esperma a la primavera i no a la tardor de l'any anterior com en la majoria de les nostres serps. Mentre cerquen femelles, els mascles si es troben poden lluitar entre ells enroscant-se. Les femelles, normalment de mida més petita produeixen sovint una posta anual de 3 a 15 ous. Tot i l'augment de la superfície forestal és una espècie abundant especialment degut a la seva adaptació als ambients fortament humanitzats.