És una de les serps més comunes de Catalunya, típic habitant dels ecosistemes aquàtics i és originària del nord d'Àfrica. És completament inofensiva, fins al punt de no mossegar gairebé mai. A banda de la fugida, la seva principal estratègia defensiva consisteix en semblar un escurçó, amb l'ajut de la seva coloració, però també eixamplant el cap i bufant, per tal d'imitar el comportament d'aquesta serp verinosa. És per aquesta raó que és també anomenada serp escurçonera. La serp d'aigua prefereix temperatures elevades a diferència de la seva congènere Natrix natrix, que és més terrestre i tolerant al fred. Òbviament és una excel·lent nedadora però de vegades pot ser trobada lluny de l'aigua i reptant sense problemes pel medi terrestre.
Habitualment diürna, la serp d'aigua pot estar activa fins hi tot per la nit, si l'aigua està prou calenta. S'alimenta sobretot de peixos i amfibis que captura esperant-los a l'aguait o cercant-los activament, mitjançant una mossegada ràpida. En el cas els amfibis i els invertebrats se'ls empassa directament, mentre que pel que fa las peixos els treu fora de l'aigua abans de fer-ho. Com en el cas de la majoria de serps presents al nostre territori, els mascles inicien la producció d'esperma durant la tardor i aquest no està madur fins la primavera, quan tenen lloc les còpules. Les femelles sovint es reprodueixen cada any efectuant una única posta de 2 a 27 ous.
En general, aquesta espècie no te problemes de conservació, si bé en alguns indrets com els Deltes de l'Ebre i el Llobregat, les seves poblacions han disminuït força probablement com a conseqüència de la pèrdua de qualitat de l'aigua, la presència d'espècies introduïdes o una gran pressió per depredació.