Vipera aspis

Es tracta d'una espècie ecològicament molt similar a l'escurçó ibèric (Vipera latasti). Degut a que el seu origen biogeogràfic és a l'Europa meridional, està adaptada a un clima més fred que l'espècie ibèrica, amb la qual no acostuma a coincidir en la seva distribució geogràfica degut a la competència ecològica entre ambdues espècies. La còpula es primaveral, tot i que també ha estat observada a la tardor. Com en el cas de Vipera latasti, és també una espècie vivípara, gestant les femelles una camada cada dos o tres anys en funció de la quantitat de menjar ingerit. Després de tres o quatre mesos de gestació neixen de 3 a 11 cries. La dieta està formada fonamentalment per mamífers rosegadors i insectívors, complementada amb rèptils, que són caçats a l'aguait mitjançant una ràpida mossegada verinosa. Degut a la seva abundància i major distribució geogràfica és responsable de la major part dels enverinaments ofídics que hi ha a Catalunya, però en general bastant tranquil·la i d'entrada prefereix fugir. Les poblacions ibèriques presenten certes diferències morfològiques i genètiques, sent considerades una subespècie pròpia: Vipera aspis zinnekeri.

En general, l'escurçó pirinenc és una espècie abundant en gran part de la seva àrea de distribució geogràfica i es possible que a la Catalunya oriental estigui en expansió degut a l'augment de les masses forestals que permeten un ambient temperat i humit que l'hi agrada a aquesta espècie.