Zamenis longissimus

La principal particularitat de la serp d'Esculapi és que és una espècie semiarborícola, capaç de trepar pels arbres amb facilitat, tot i que no és rar trobar-la també movent-se i prenent el sol a terra. Més aviat tranquil·la, mossega sense gaire convicció quan es capturada i sense insistir gaire. El seu nom comú be donat pel fet que els romans les tenien als temples dedicats al déu Esculapi. Aquesta espècie sembla ser originària de la Península Itàlica des d'on s'hauria expandit seguint els darrers cicles glacials que van produir l'expansió dels boscs humits. La serp d'Esculapi troba les seves presses (rèptils, aus i mamífers) cercant-les de forma activa i arriba a trepar ben amunt per tal d'arribar als nius dels ocells. Quan ha de capturar una pressa comparativament gran utilitza la constricció, doncs és una serp bastant robusta. Les còpules tenen lloc a la primavera i habitualment efectuen una posta anual de 4 a 10 ous. Si be la seva distribució geogràfica a Catalunya no és gaire extensa, sovint no és rara, tot i que degut als seus costums arborícoles pot passar inadvertida. La principal problemàtica que l'afecta són els atropellaments en les carreteres. Tot i això les seves poblacions podrien estar augmentant com a conseqüència de l'increment de la massa forestal que s'ha produït durant les darreres dècades.


Mida: Fins a 200 cm de longitud corporal, però habitualment mesura prop d'un metre.
Forma: Serp allargada i esvelta amb un cap d'aspecte cilíndric amb ulls petits, sense un coll gaire diferenciat i cua llarga.
Hàbitat: Ambients humits i temperats en bosc mixt, fageda, alzinar, roureda, pineda de pi roig, bosc de ribera.
Distribució: Catalunya oriental, i de forma discontínua i puntual els Prepirineus lleidatans.

Mapa de distribució

Subscriu-te al Butlletí informatiu del Museu

Estigueu informats!