Inici del Joc
___

Trets característics
Mesures
Alimentació

Rol important
Reproducció
Espècie forestal
fenologia versatil

Altres ratolins
 

Orelles grans i aixecades, musell afuat, ulls grossos i sobresortits, panxa blanca contrastant amb el dors bru, cua llarga i un caràcter molt viu i nerviós. Trets característics, que fan del ratolí de bosc, probablement, l’espècie que més s’ajusta a la imatge popular dels ratolins.

Però de ratolins n’hi ha de fet 4 espècies diferents al nostre país. Junt amb el de bosc (Apodemus sylvaticus), una espècie molt propera: el ratolí lleonat (Apodemus flavicollis), i dues de més petites pertanyents al gènere mus, el ratolí de camp (mus spretus) i el ratolí casolà (mus musculus). (Vegeu la figura)

Tot i ser una de les espècies "grans", la seva mida no supera habitualment els 11 cm entre el cap i el cos, als quals haurem d’afegir entre 10 i 11,7 cm més de cua. I el pes dels adults sol estar entre els 30- 35 grams de pes (un disquet d'ordinador fa 17g.)

S'alimenten principalment de recursos vegetals, llavors i granes de tota mena, fruits, tiges tendres, borrons… però complementen la dieta amb una gran quantitat d'invertebrats; cucs, cargols, insectes…És fàcil detectar la seva presència indirectament, mitjançant la troballa de les característiques restes rosegades; clofolles d'avellanes, cors de pinyes, etc.

Les potes de darrera fortes i musculades els permeten desplaçar-se molt ràpidament tot saltant, cosa que els és molt útil per fugir dels nombrosos predadors que els desitgen. I és que, això si, junt amb unes poques espècies més de micromamífers els nostres ratolins constitueixen la base alimentaria de molts carnívors i rapinyaires de casa nostra. Desenvolupant, per tant, un rol indispensable en l’estructura tròfica dels ecosistemes forestals.

Com d'altres espècies o grups que pateixen molta predació, els ratolins tenen una gran capacitat de reproducció. Les femelles poden ser fèrtils a partir dels 3-4 mesos, amb només 15 g. de pes ( un disquet de 1,4 pesa 17,5 g.) la qual cosa els permet restaurar fàcilment les poblacions després d’una forta davallada demogràfica, i aprofitar moments puntuals d’elevada disponibilitat tròfica per a espectaculars expansions poblacionals.(vegeu alguns exemples concrets de població en diferents indrets)

Com el seu nom ho indica el ratolí de bosc és bàsicament una espècie forestal. Pràcticament qualsevol mena de bosc, per bé que allà on ateny els seus màxims és en els alzinars mediterranis i els boscos montans. En les bosquines més seques tendeix a refugiar-se en els marges amb els camps, mentre que en altitud arriba gairebé als límits subalpins emparant-se sobretot en la vegetació que voreja els rierols.

Per adaptar-se a aquest espectre tan ampli de situacions altitudinals i climàtiques el ratolí de bosc, espècie versàtil com poques, adopta una fenologia diferent a cada lloc. Així en les zones més mediterranees tenen 2 èpoques de reproducció, primavera i tardor, essent l'estiu una època d'aturada, mentre que en Pirineus en canvi l'estiu és l'època de més activitat i amb l'únic periode reproductiu.